“El poble que oblida el seu passat està condemnat a repetir-lo” George Santayana,
Hi ha moments de la història del nostre país que si no es recorden fan que sembli que no han passat, que ignorar-los és la medicina per no culpabilitzar-nos o buscar culpables. Però això és una amnèsia temporal, ja que les persones que directament o indirectament han patit les conseqüències mai s’obliden i mereixen que no caigui en l’oblit el que ha passat.
Els llocs on s’han escrit episodis tristos d’èpoques passades podem deixar que el temps s’encarregui d’anar-los abandonant perquè desapareguin o podem rescatar-los de les ruïnes o del pas del temps i convertir-los en espais pel record i per la dignificació de les persones que van estar allà.
Un d’aquests espais es troba a Collserola, ben a tocar de l’ermita de Sant Medir i a poca distància d’una altra “lluita” de Collserolejant: les ruïnes del Casino de la Rabassada.
Estic parlant del que queda del que va ser “La Ciudad de los Muchachos” ben a tocar de Can Puig, finca que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i actualment és un “centre terapèutic de desintoxicació” i que actualment es troba en estat lamentable, ple de pintades i en perill d’esfondrament total i abandonada per les institucions, concretament per l’Ajuntament de Barcelona.
La finalitat d’aquesta pàgina no és aprofundir en la part històrica d’aquest indret, a internet podeu trobar informació al respecte que en alguns casos varia, però va en la mateixa direcció. Us deixo alguns enllaços perquè us feu a la idea del que va ser aquesta edificació sobretot en l’època de la dictadura franquista.
https://naciodigital.cat/societat/la-ciudad-de-los-muchachos_83826_102.html
https://www.totbarcelona.cat/societat/orfenat-malson-collserola-ciudad-muchachos-404991/
https://beteve.cat/historia/ciudad-muchachos-internat-desconegut-collserola/
També a internet podreu trobar vídeos de cercadors del paranormal que, equipats amb sofisticada tecnologia, anhelen trobar un ressò del passat en forma d’evidència del més enllà. No ho vull valorar, però penso que no van en la línea del veritablement important del cas,
El 2023 Teresa Roig va publicar la novel·la: La ciutat dels nens on relata, inspirada en testimonis, com era la vida en aquest orfenat per a nens sense recursos. Realment és colpidor i us el recomano.
Respecte a la publicació del llibre el Pòdcast: Descobrint Collserola va dedicar un capítol
Doncs bé, ara sembla que les institucions vulguin que això s’esborri de la història, que ningú sàpiga que va passar en aquest indret. Si feu una cerca a Google Maps, aquest, ha eliminat tota referència a aquest indret, fa un any sí que estava assenyalat el lloc hi havia ressenyes de testimonis de l’època. També Google Maps ha eliminat tota referència a Can Puig. Fins i tot a la pàgina web del parc de Collserola no hi ha cap foto de Can Puig: https://parcnaturalcollserola.cat/masies/can-puig/ .A internet tampoc trobareu cap referència a l’espai actual de Can Puig
Què i qui hi ha darrere de tot això? Hi ha algú interessat que aquest espai quedi esborrat de la memòria col·lectiva? Si volem ser benintencionats pensarem que tot això és per evitar que la gent entri aquest espai (està tancat i en teoria està prohibit) i pugui prendre mal, però si això fos així també s’hauria d’aplicar el mateix concepte a espais com les ruïnes de la Rabassada.
Si volem pensar malament podríem deduir que hi ha interessos ocults a què tot això caigui en l’oblit i que el pas dels anys s’encarregui d’enterrar-ho metafòric en la memòria i que les herbes i les plantes i els matolls s’encarreguin de fer-ho.
Des d’aquest espai volem aconseguir que igual que ha fet en altres indrets La Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya pugui intervenir perquè aquest espai es converteixi en un homenatge a aquelles persones víctimes d’un temps difícil pel nostre país i la reivindicació que espais en principi que han de servir per educar no es converteixin en llocs d’adoctrinament.
Per això fem una crida a conservar l’espai, netejar-lo, convertir-lo en un espai d’homenatge.
Us sumeu?