El context temporal d’aquesta història pot ser perfectament l’actual. No és gens estrany trobar molta gent els dissabtes al matí a Collserola ben d’hora: gent que surt a fer esport (córrer, trekking, bicicleta…) és per això que el nostre protagonista Ramon bé podria ser una d’aquestes persones anònimes que gaudeixen de la natura a tocar de Barcelona.
El succés central de la història gira al voltant de la figura del maqui Josep Lluís Faceries i concretament de la seva estada (totalment documentada) a Collserola dies abans de morir cosit a bales el 30 d’agost de 1957 en una “emboscada” de la policia franquista a l’encreuament dels actuals passejos Verdum i Urrutia el carrer Pi i Molist de Barcelona, a la Plaça de las Madres de la Plaza de Mayo.
La història de la troballa, barreja dos moments, doncs, un de fictici (la troballa fortuïta d’una pistola per part d’en Ramon) i un d’històric ( la darrera nit d’en Faceries i Gogliardo Fiaschi
s), encara que aquest darrer també m’he permès alguna llicència novel·lesca.
Pel que fa a el fet històric, molt s’ha escrit sobre en Faceries i la seva presència Barcelona, recomano molt la lectura del llibre “Josep Luís Faceries i els seus grups d’acció” de Ricard Vargas i Roger Costa on explica entre altres coses amb molts detalls, cartes, fotografies i mapes, el recorregut d’aquest maqui i els seus companys per Collserola i concretament el lloc on es van amagar.
El fet de concretar on van estar els maquis es deu en bona part a l’historiador Roberto Lahuerta, un dels investigadors més preuats de Nou Barris, qui resseguint les indicacions que situava en els seus textos Antoni Téllez, historiador de referència de la guerrilla anarquista, va acabar per poder trobar aquesta tapiada i tancada amb clau. Ara és la Font d’en Facerias.
Cal assenyalar que durant uns anys es va celebrar la ruta dels maquis per Collserola i es va posar una placa a l’entrada de la mina, però no va durar gaire temps, algú la va treure i després de dos intents més de tornar-la a posar es va optar per no assenyalar el lloc.
Aquesta història vol dignificar el paper dels maquis en la lluita antifranquista durant la dictadura i el paper poc valorat que s’ha fet d’ells donant només la visió que eren uns delinqüents. Actualment, a la plaça las Madres de Mayo podeu trobar un faristol on s’explica la figura d’aquest maquí Barceloní