Aquest conte està inspirat en una data ben concreta de la nostra història: El 26 de gener de 1939 i en un lloc concret: el Palau de les Heures. 

El 26 de gener és una data ben assenyalada als llibres d’història que expliquen la Guerra Civil espanyola. Aquest dia va suposar l’entrada de les tropes Nacionals a la capital catalana. L’ocupació de la ciutat esdevindrà el cop mortal per la banda republicana que ja venia molt tocada després de la derrota en la famosa batalla de l’Ebre. Després d’aquesta ocupació, la guerra s’extendrà fins el 1 d’abril d’aquell any amb el darrer parte militar emès pel General Franco:  “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado”.

L’entrada de les tropes Franquistes a Barcelona va ser molt “plàcida”, l’exèrcit republicà que quedava a la ciutat i encara no havia començat a fugir cap a la frontera francesa no va oferir gaire resistència i les tropes que entraren per Collserola i per Hospitalet no van tenir que disparar gaires trets per començar a ocupar els edificis més importants de la que en aquelles dates era la seu del govern republicà. 

Com l’arribada dels nacionals era una cosa que ja era sabuda que passaria en un moment o altre, els alts comandaments polítics feia una dies que ja no eren a la ciutat. Azaña, Negrin i consellers de la Generalitat havien marxat cap a Figueres i altres indrets al Nord. 

Lluís Companys havia estat dels darrers ha marxar, i des de feia més d’un any havia fitxat la seva residència al Palau de les Heures, després de que el president Azaña ho rebutgés, el fet d’estar al costat de la muntanya i a prop de les bateries antiaeries del Carmel feia més difícil un atac ( que mai es va produir)

La història d’aquest Palau es força interessant, en aquest bloc hi podeu trobar molta informació, sobretot destacar el paper que hi va voler jugar el propietari del Palau. https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/07/palau-gallart-parc-de-les-heures.html?fbclid=IwAR2YUpnKu6ERvZzEMGBvj91AyPbjJiNHy9CSu22Er3wAW-EDXSkxWDqy8dg

Actualment si el voleu visitar, els jardins son oberts al públic, el refugi ja és una altra història i cal sol.licitar-ho (jo encara estic a l’espera)

 

Com tota història, aquesta encara que basada en fets reals, té la seva dosi d’imaginació i fantasia, però qui sap si podia haver estat cert….?